1, segons l'entrada, és a dir, els diferents punts de l'objecte mesurat:

Si les magnituds d'entrada són magnituds no elèctriques com ara temperatura, pressió, desplaçament, velocitat, humitat, llum i gas, els sensors corresponents s'anomenen sensors de temperatura, sensors de pressió i sensors de pesatge.

Aquest mètode de classificació explica clarament l'ús dels sensors i ofereix comoditat als usuaris. És fàcil seleccionar els sensors necessaris segons els objectes mesurats. El desavantatge és que aquest mètode de classificació classifica els sensors amb diferents principis en una sola categoria, i és difícil esbrinar la comuna i la diferència de cada sensor en el mecanisme de conversió. Per tant, és desfavorable dominar alguns principis bàsics i mètodes d'anàlisi dels sensors. Com que el mateix tipus de sensor, com el sensor piezoelèctric, es pot utilitzar per mesurar l'acceleració, la velocitat i l'amplitud de la vibració mecànica, i també es pot utilitzar per mesurar l'impacte i la força, però el seu principi de funcionament és el mateix.

Aquest mètode de classificació divideix molts tipus de magnituds físiques en dues categories: magnituds bàsiques i magnituds derivades. Per exemple, la força es pot considerar com a magnituds físiques bàsiques, a partir de les quals es poden derivar magnituds físiques derivades com la pressió, el pes, la tensió i el parell. Quan necessitem mesurar les magnituds físiques anteriors, només hem d'utilitzar sensors de força. Per tant, entendre la relació entre les magnituds físiques bàsiques i les magnituds físiques derivades és molt útil perquè el sistema utilitzi quins sensors.

2, segons el principi de classificació del treball (detecció).

El principi de detecció es refereix a l'efecte físic, l'efecte químic i l'efecte biològic sobre els quals treballa el sensor. Hi ha sensors resistius, capacitius, inductius, piezoelèctrics, electromagnètics, magnetoresistius, fotoelèctrics, piezoresistius, termoelèctrics, de radiació nuclear, semiconductors, etc.

Per exemple, segons el principi de resistència variable, hi ha potenciòmetres, extensometres, sensors piezoresistius, etc. Per exemple, segons el principi d'inducció electromagnètica, hi ha sensors inductius, transmissors de pressió diferencial, sensors de corrent de Foucault, sensors electromagnètics, sensors magnetoresistius, etc. Segons la teoria dels semiconductors, hi ha sensors d'estat sòlid com el sensor de força dels semiconductors, el sensor tèrmic, el sensor fotosensible, el sensor de gas i el sensor magnètic.

L'avantatge d'aquest mètode de classificació és que és convenient que els professionals dels sensors facin anàlisis i investigacions inductives a partir del principi i el disseny, i evita massa noms de sensors, de manera que s'utilitza sovint. El desavantatge és que els usuaris es sentiran incòmodes a l'hora de triar sensors.

De vegades, sovint s'anomena combinant l'ús i el principi, com el sensor de desplaçament inductiu i el sensor de força piezoelèctrica, per evitar massa noms de sensors.