1, segons l’entrada que és, els diferents punts de l’objecte mesurat:

Si les quantitats d’entrada són quantitats no elèctriques com la temperatura, la pressió, el desplaçament, la velocitat, la humitat, la llum i el gas, els sensors corresponents s’anomenen sensors de temperatura, sensors de pressió i sensors de pesatge.

Aquest mètode de classificació explica clarament l’ús de sensors i proporciona comoditat als usuaris. És fàcil seleccionar els sensors necessaris segons els objectes mesurats. L’inconvenient és que aquest mètode de classificació classifica els sensors amb principis diferents en una categoria i és difícil esbrinar la comunitat i la diferència de cada sensor en el mecanisme de conversió. Per tant, és desfavorable dominar alguns principis bàsics i mètodes d’anàlisi dels sensors. Com que el mateix tipus de sensor, com el sensor piezoelèctric, es pot utilitzar per mesurar l’acceleració, la velocitat i l’amplitud en la vibració mecànica, i també es poden utilitzar per mesurar l’impacte i la força, però el seu principi de treball és el mateix.

Aquest mètode de classificació divideix molts tipus de quantitats físiques en dues categories: quantitats bàsiques i quantitats derivades. Per exemple, la força es pot considerar com a quantitats físiques bàsiques, a partir de les quals es poden derivar quantitats físiques derivades com la pressió, el pes, l’estrès i el parell. Quan hem de mesurar les quantitats físiques anteriors, només hem d’utilitzar sensors de força. Per tant, comprendre la relació entre quantitats físiques bàsiques i quantitats físiques derivades és molt útil perquè el sistema utilitzi quins sensors.

2, segons la classificació del principi de treball (detecció)

El principi de detecció es refereix a l'efecte físic, l'efecte químic i l'efecte biològic sobre el qual funciona el sensor. Hi ha resistents, capacitius, inductius, piezoelèctrics, electromagnètics, magnetoresistents, fotoelèctrics, piezoresistents, termoelèctrics, radiacions nuclears, sensors semiconductors, etc.

Per exemple, segons el principi de resistència variable, hi ha potenciòmetres, calibres de tensió, sensors piezoresistius, etc. Per exemple, segons el principi de la inducció electromagnètica, hi ha sensors inductius, transmissors de pressió diferencial, sensors de corrent eddy, sensors electromagnètics, sensors magnetoresistents, etc. Segons la teoria del semiconductor, hi ha sensors d’estat sòlid com el sensor de força de semiconductors, el sensor tèrmic, el sensor fotosensible, el sensor de gas i el sensor magnètic.

L’avantatge d’aquest mètode de classificació és que és convenient que els professionals del sensor facin anàlisis i investigacions inductives des del principi i el disseny, i evita massa noms de sensors, de manera que s’utilitza sovint. L’inconvenient és que els usuaris se sentiran inconvenients a l’hora d’escollir sensors.

De vegades, sovint s’anomena combinant l’ús i el principi, com el sensor de desplaçament inductiu i el sensor de força piezoelèctrica, per evitar massa noms de sensors.