Sonar, lidar, radar/flux òptic

Per tant, si la triangulació per satèl·lit no és una bona manera d'evitar el terra, intentem "veure'l" directament!

En l'actualitat, hi ha almenys tres tecnologies d'abast preparades que poden transmetre senyals i veure quant de temps triguen a rebotar: el sonar, el lidar i el mòdul de radar es poden utilitzar ara.

Tanmateix, aquests sensors tenen debilitats:

Debilitat 1: absorció

Algunes superfícies simplement no reboten. Les cortines i les catifes absorbeixen les ones ultrasòniques, la pintura fosca absorbeix el lidar i l'aigua absorbeix les microones. No pots fugir del que no pots veure.

Debilitat 2: interferència de fase

Hi ha interferències de senyal entre sensors. Què passa quan ajunteu diversos sensors idèntics? Com saps que el senyal que has detectat pertany a aquest sensor? Fins i tot un únic sensor ha de fer front a la diafonia i esperar el temps suficient perquè l'eco desaparegui.

Els senyals es poden "codificar" (bàsicament xifrar) de manera que cada senyal sigui únic, però això augmenta la complexitat del dispositiu. * * Una bona solució és semi-aleatoriar el pla de senyals, de manera que l'hora no es bloquejarà i sempre serà enganyat pel senyal de sincronització.

El sensor de flux òptic és un mètode diferent, que utilitza una càmera per observar si l'objecte de la lent es fa més gran (indicant que el sòl/paret s'eleva ràpidament), més petit (quan l'obstacle desapareix) o lliscant lateralment. Les càmeres no interfereixen entre si com el sonar. Si sou realment intel·ligent, podeu estimar la inclinació i altres propietats 3D.

Els sensors de flux òptic encara tenen una debilitat d'"absorció". Necessiteu una bona superfície amb textura perquè vegin el flux, de la mateixa manera que el seu ratolí òptic no pot funcionar amb el vidre. Cada cop són més populars, perquè la computació en streaming és ara una cosa que podeu posar en un FPGA o un ordinador incrustat ràpid.